Què us puc oferir?
Com a llevadora i monitora de planificació familiar basada en el coneixement de la fertilitat us puc orientar a reconèixer els signes i símptomes que el vostre cos us dóna per poder reconèixer quan esteu ovulant. A la següent pàgina trobareu descrits tots aquests signes i com observar-los.
Però la fertilitat es cosa de dos. Si esteu intentant tenir un fill i no arriba, jo us ofereixo una entrevista de parella, i una valoració dels dos. Mitjançant l’acupuntura, la alimentació i hàbits de vida saludable us puc acompanyar en aquest procés. Si tot i així, hi ha alguna dificultat que necessita solució mèdica, l’acupuntura també us pot ajudar a superar aquesta etapa. Si és això el que necessiteu, només necessiteu demanar una cita al tel: 636587203, o al mail: donaimare@gmail.com
Si preferiu anar fent sols, aquí us deixo un recull d’informació que us pot ajudar.
PFN (Planificació Familiar Natural) O CONEIXEMENT DE LA FERTILITAT
OBJECTIUS:
Conèixer les bases científiques de la fisiologia femenina que us ajudin a reconèixer signes i símptomes relacionats amb l’ovulació. Aquests signes i/ símptomes poden ser utilitzats per a buscar gestació o retardar-la. | |
Conèixer i aprendre altres maneres de planificació familiar naturals i la seva eficàcia en relació als mètodes no naturals. | |
Aquí hi trobareu els següents articles:
PLANIFICACIÓ FAMILIAR NATURAL
Definició De Planificació Familiar Natural: La Planificació Familiar Natural (PFN) inclou les tècniques utilitzades per buscar o evitar els embarassos mitjançant l’observació dels signes i els símptomes que, de manera natural, ocorren durant les fases fèrtils i infèrtils del cicle menstrual. Està implícit en la definició de PFN que quan es practica per evitar embarassos, ha d’haver abstinència de les relacions sexuals durant la fase fèrtil del període menstrual. D’una altra manera ja no parlem només de PFN sinó de mètodes combinats.
Després de 1989 va haver una altra definició que diu així: » S’entén per PFN aquelles tècniques que estan basades en l’observació dels signes i símptomes que, de forma espontània, esdevenen durant les fases fèrtils i infèrtils del cicle menstrual. El coneixement d’aquestes permet a la parella calcular les dates de les relacions sexuals, ja sigui per a evitar o per a aconseguir un embaràs».
De fet en la primera definició es parla d’una abstinència de les relacions sexuals durant el període fèrtil, mentre que en el Mètode Sinto-tèrmic (MST) (que és un dels mètodes moderns) es parla d’un control i un coneixement d’una mateixa i de les fases del cicle; a partir d’aquí cadascuna decideix si vol abstinència, o posa d’altres mitjans o d’altres tipus de relació no coital. No està lligat obligatòriament a l’abstinència. Resumint es podria dir que la PFN regula la natalitat basant-se, d’una banda en l’observació de la fertilitat de la dona i per una altra en l’adequació de l’activitat sexual de la parella a aquella fertilitat segons el seu desig de concebre, espaiar o limitar la natalitat.
BASES DELS MÈTODES NATURALS:
L’home sempre és fèrtil i produeix cada dia espermatozous. La dona, en canvi, té uns dies determinats de fertilitat a cada cicle menstrual. | |
Ovulaciò única per cicle (en cas de ser doble no passen més de 24h entre l’una i l’altra). | |
Vida de l’òvul de 24h, es calcula un màxim de 48 hores per si hagués una ovulació doble amb una separació màxima de 24h entre l’una i l’altra. | |
Vida dels espermatozous: fins a 5 dies, si el mitjà és favorable. | |
És possible precisar amb antelació la fertilitat, la infertilitat relativa (és preovulatòria i comença el primer dia de la menstruació fins als dies pròxims a l’ovulació) i la infertilitat absoluta (postovulatòria, des d’uns dies després de l’ovulació fins a la propera regla). | |
Durant l’ovulació el coll s’obre i genera més moc. |
AVANTATGES I INCONVENIENTS:
Promou el coneixement femení, promociona la pròpia auto-cura. | |
Fomenta la responsabilitat i decisió de la parella en relació a la reproducció. | |
No és nociu, permet evitar l’ús d’altres mètodes durant tot el cicle. | |
És adaptable a tot el món i a totes les dones/parelles. | |
Exigeix motivació i certa disciplina. | |
Requereix aprenentatge previ. |
BASES FISIOLÒGIQUES
La PFN es basa en l’observació de la fertilitat cíclica i no danya la salut ja que no requereix ni medicaments ni artefactes ni cirurgia.
CICLE MENSTRUAL DE LA DONA
Intentaré explicar breument i de la manera més fàcil possible el cicle menstrual de la dona. Per a això s’han d’explicar diversos cicles que succeeixen en diferents parts del cos de la dona i que succeeixen de manera simultània.
CICLE OVÀRIC:
És el motor del cicle genital de la dona. Dintre dels ovaris hi ha una sèrie de fol·licles que van madurant cada mes (generalment d’un en u) i que ens donaran com a resultat els òvuls; a més segreguen estrogens. Després de l’ovulació es transformen en cos luti segregant progesterona i són els responsables dels canvis que ocorren a la resta d’òrgans de l’aparell genital. El cicle ovàric consta de tres parts: la fase fol·licular, l’ovulació i la fase luteínica.
FASE FOL·LICULAR:
El cicle ovàric s’inicia amb la maduració de 1 o més fol·licles. Per l’acció de les hormones comencen a créixer. Però només un d’ells és el qual realment arribarà a donar un òvul madur (en alguns casos maduren 2 fol·licles). El fol·licle augmenta de grandària i augmenta, també, la seva producció de estrogens.
OVULACIÓ:
L’ovulació és la formació d’un orifici que mesura 1-2 mm, pel qual surt el líquid fol·licular arrossegant cèl·lules i a l’ovòcit (òvul). Es desencadena perquè el propi fol·licle madur produeix nivells de estrogens alts i aquests, provoquen un punt d’inflexió de LH (hormona hipofisària, veure cicle hormonal) que és l’hormona responsable del trencament del fol·licle i expulsió de l’òvul, i per tant, de l’ovulació. Aquesta es produeix aproximadament a les 12 hores després de la pujada de LH (o 36 hores després del pic de estrogens).
FASE LUTEÍNICA:
A continuació les hormones produïdes pel cos luti preparen el endometri per a la implantació. El cos luti és la glàndula endocrina que té la funció més breu en l’organisme. Només dura 14 dies, si no hi ha gestació. Produeix fonamentalment progesterona, i petites quantitats d’altres hormones. La progesterona inhibeix el desenvolupament dels altres fol·licles. El cos luti deixa de funcionar quan no hi ha fecundació i, llavors, baixa el nivell de progesterona, i de LH.
CICLE HORMONAL:
Les principals hormones que intervenen en el cicle menstrual de la dona són 4: la LH i la FSH que provenen de la hipòfisi i els estrogens i la progesterona que són hormones ovàriques. Els nivells d’unes i d’altres frenen o acceleren la producció entre elles. Primer s’engega gràcies a la FSH (que té pujades i baixades en els seus nivells). Aquesta hormona fa que comencin a créixer els fol·licles i al créixer el fol·licle augmenta la producció de estrogens (FASE ESTROGÉNICA). En aquest moment, la FSH es manté i fins i tot baixa una mica. Quan els estrogens pugen formant un pic alt provoquen la pujada de LH i això és el que provoca el trencament del fol·licle i la sortida de l’òvul.
La falta de LH és una de les causes més freqüents d’esterilitat, per manca d’ovulació.
Després de l’ovulació ens queda el cos luti (fol·licle atrofiat després de la sortida de l’òvul per l’ovulació) que és el responsable de que pugi la progesterona (FASE PROGESTERÒNICA). El seu mal funcionament és una de les causes d’avortaments primerencs ja que la progesterona és una de les responsables del manteniment de l’embaràs en el seu inici. També és la responsable que pugi una mica la temperatura basal de la dona i això serà una de les bases per als mètodes naturals de regulació de la fertilitat..
CICLE ENDOMETRIAL:
L’endometri rep l’efecte d’aquests canvis cíclics de l’ovari. Això fa que, durant la fase fol·licular prèvia a l’ovulació, l’endometri proliferi (fase proliferativa). Després de l’ovulació, durant la fase luteínica, l’endometri es converteix en secretor (fase secretora).
Quan el cos luti atura la seva activitat, es desprèn l’endometri donant lloc a la menstruació. L’inici de la menstruació marca el final del cicle genital i l’inici del següent.
El cicle genital consta dels cicles ovàric i endometrial, així com d’un cicle hormonal. L’ovulació divideix el cicle en dues fases:
– Fase Fol·licular/proliferativa/estrogénica.
– Fase Luteínica/secretora/progesterònica.
Les dones de cicles regulars ovulen aproximadament cap a la meitat del cicle. Quan una dona té cicles irregulars és pel desplaçament de la data de l’ovulació. L’última fase, la fase luteínica o secretora, és gairebé sempre regular de 14 +/- 2 dies. Com la PFN es basa en l’observació de fets concrets correlatius a l’ovulació, les dones amb cicles irregulars poden fer-la servir per a conèixer els seus cicles. La PFN es basa en l’observació dels signes i símptomes que aquests cicles produeixen en la dona. Són mètodes de parella, i tots dos s’haurien de responsabilitzar de la seva pròpia fertilitat o infertilitat. L’home podria ajudar a la seva companya a reconèixer els símptomes d’ovulació La PFN s’acaba convertint en una rutina com la higiene personal.
INFORMACIÓ PRÈVIA A LA PFN:
Es pren com a primer dia de cicle, per a tots els mètodes el primer dia de la regla. | |
El cicle acaba el dia anterior a la següent regla. | |
A partir del primer dia de regla, s’enumeren tots els dies, començant per l’u, i quan ens referim a un dia del cicle amb un nombre, sempre és contant des del primer dia de regla. Diferent és quan es parla de 1º, 2º dia post bec, o després de l’ovulació, o de la pujada de temperatura. En aquests casos s’especifica bé des d’on hem de contar i en cada mètode s’explica com calcular-lo. | |
Període fèrtil és aquell en el qual es considera possible un embaràs. | |
Període d’infertilitat absoluta és aquell en que és impossible que la dona es quedi embarassada. | |
Període d’infertilitat relativa és aquell en el qual la fecundació i per tant l’embaràs és poc probable però que pot existir per error de càlcul o d’interpretació dels símptomes o per canvis en el cicle de la dona no detectats |
Vegem els diferents mètodes de PFN:
Ogino:
Ogino va ser un científic japonès que intentava definir el període fèrtil. Va descobrir aquest mètode del ritme o del calendari al 1923. Més tard, al 1925 ho va descriure també l’austríac Knaus. Consisteix en un càlcul estadístic per a determinar l’ovulació més primerenca i la més tardana de la dona (període fèrtil). En aquest mètode es necessita un registre previ d’un any de cicles, sempre que entre el cicle més llarg i el més curt no hi hagi més de 10 dies de diferència.
DEFINICIÓ:
Si al cicle més curt se li resten 19 dies, ens dóna el primer dia fèrtil i si al cicle més llarg se li resten 11 dies ens dóna l’últim dia fèrtil. Per tant és un mètode per a conèixer el període fèrtil i només es pot fer servir després d’un any de registres de cicles i en dones amb cicles més o menys regulars.
L’índex de Pearl pràctic (eficàcia) és: IPP= 14-45% anys/dona. IPP=Indice de Pearl Pràctic (Vé a ser com si de cada 100 dones que ho utilitzin durant un any, podrien fallar entre 14 i 45).
Temperatura Basal:
Aquest mètode, en canvi, avisa de la fase estèril del cicle. Ens dóna un diagnòstic de l’ovulació retrospectivament. Es basa en que la progesterona eleva la temperatura. Per tant, a les 24 hores de la pujada de la temperatura ja s’estaria en període no fèrtil fins al pròxim cicle, perquè ha pujat la progesterona per l’ovulació. A la teoria l’òvul viu 24 hores, però es marquen tres dies de marge per si haguessin dues ovulacions: la primera al final del primer dia de temperatura elevada i la segona a les 24 hores de la primera (amb la qual cosa s’han d’esperar altres 24 hores perquè ja no sigui viable aquest segon òvul). L’ovulació pot ocórrer entre dos dies abans de pujar la temperatura, o com a molt un dia després. A partir del 3er dia d’elevació ja comença el període de infertilitat absoluta.
Segons la definició de la OMS, per a aquest mètode, s’han de mirar com a mínim 6 valoracions de la temperatura basal contades a partir del 5º dia després del primer dia del cicle (primer dia de la regla). S’agafa la temperatura més alta de les 5 i es rasa a 0’05ºC per sobre d’aquesta temperatura establint així la línia de separació de nivells i podent dir que quan la temperatura basal puja per sobre d’aquesta línia ja s’ha ovulat. A partir del tercer dia consecutiu de temperatura elevada es considera que s’inicia el període de infertilitat absoluta.
Si s’obliden d’agafar la temperatura alguns dies, i les temperatures oblidades es troben entre el 4º i el 8º dia després de la menstruació no es poden obviar, s’han de substituir per altres preses.
NORMES PER A PRENDRE’S LA TEMPERATURA:
|
|
INFLUEIX SOBRE LA TEMPERATURA BASAL: |
|
|
|
La progesterona que segrega l’ovari després de l’ovulació fa pujar la temperatura de la dona de 0’3º a 0’5 º. Moltes malalties que donen febre podrien induir a errors, però un augment de temperatura de 1ºC o més no es pot confondre amb la pujada produïda per la presència de progesterona. Les dones experimentades, es prenen la temperatura només en els dies pròxims a l’ovulació.
Exemple: |
|
![]() |
|
Billings:
Les primeres teories sobre aquest mètode van aparèixer en 1966. Billings parla de període de fertilitat. Estudia el moc cervical que consisteix en una valoració diürna (sensació) amb un registre nocturn per a saber apreciar les diferents condicions del moc cervical que es donen durant el cicle. En aquest mètode es busca reconèixer quan el moc està en condicions més favorables per a la supervivència i penetració dels espermatozous.
S’ha de valorar:
1.- ASPECTE:
Quantitat, olor i densitat. És més important la qualitat que la quantitat.
2.- SENSACIÓ:
La sensació d’humitat que la dona hagi sentit durant el dia. També és més important la qualitat que la quantitat de moc i més important la sensació de la dona que la quantitat o aspecte. Es considera que s’inicia el període infèrtil al 4º dia post-pic de moc. El pic de moc és el dia que es donen les màximes característiques d’elasticitat i lubricació. Conforme augmenta el període estrogènic, també augmenta la libido en la dona.
Per a estudiar-ho, Billings assigna colors a les sensacions de la dona. Així tenim:
VERMELL → MENSTRUACIÓ
VERD → SEQUEDAT
BLANC → COMENÇA A HAVER-HI MOC
BLANC + NADÒ → LUBRICADA I MULLADA
GROC → SUBSTITUEIX AL VERD EN LES DONES QUE SEMPRE ESTAN MULLADES.
El cicle ve a ser: VERMELL → VERD/GROC → BLANC → BLANC + NADÓ (bec) → VERD/GROC → VERMELL
O el que és el mateix: Regla → sequedat → Humida → Mullada → Lubricada → M → H → S → R.
Billings sí que parla «d’abstinència total». Durant el primer cicle, «abstinència total» per a poder veure el moc cada dia. Als altres cicles: abstinència durant la menstruació perquè no es pot valorar si hi ha moc o no. Amb els dies secs preovulatorios (verd): abstinència dia si, dia no, per a poder veure el moc el dia de l’abstinència; si segueix sec, a l’endemà es poden mantenir relacions. Si hi ha cap dubte cal esperar tres dies. Així, no es confon amb el semen. Quan comencen a canviar les condicions del moc cal esperar fins al 4º dia post-bec de moc al matí.
Hi han variacions:
|
|
|
|
|
|
|
Modifiquen el moc:
|
|
|
|
|
El dia pic(bec) de moc és el màxim (mullada). Si no té la sensació de mullada, sempre ens queda l’aparença: transparent, clara d’ou.
El risc de Billings està en els cicles curts perquè els cinc dies de supervivència dels espermatozous se superposen als canvis de moc.
DIAS SECS: Corresponen a una impressió o sensació de sequedat en l’àrea genital. El nombre d’aquests dies pot variar d’un cicle a un altre. Poden ser molts en un cicle llarg, però pocs o cap en un cicle curt. | |
APARICIÓ DE MOC O DIES POTENCIALMENT FÈRTILS: El final de la sequedat significa que el moc ha començat. Si després de la menstruació no hi ha dies secs, el moc ja s’ha iniciat. El moc perllonga la vida dels espermatozous. Pot haver-hi concepció a causa de qualsevol contacte sexual en els dies de moc precedents a l’ovulació. | |
DIA PIC/BEC: En el moment de major fertilitat, el moc dóna una sensació de lubrificació màxima. L’últim dia d’aquesta sensació s’indica com “bec (pic)” o “grau màxim” del símptoma de moc. | |
OVULACIÓ: L’ovulació segueix al moc. Els dies 1, 2, i 3 següents al pic són potencialment fèrtils. La durada del temps entre el grau màxim del símptoma de moc i l’inici de la menstruació següent és de 2 setmanes. Els dies no fèrtils s’inicien al 4º dia després del pic. D’ara endavant si es torna a presentar moc, serà d’aspecte enganxós i opac. |
Mètode Simpto-tèrmic:
Amb els mètodes anteriors s’havia vist que faltaven coses perquè fossin complets. Així que es va estudiar la manera que fossin útils tots junts. I això és, més o menys, el que recull aquest mètode.
Ho descriu la OMS en 1989. S’ha de compondre, almenys de:
1º) Moc cervical + un càlcul verificat, pels seus canvis, que ens determini, el final d’una fase i l’inici d’una altra.
2º) Temperatura basal + moc que ens donarà el període de infertilitat absoluta (tercer dia de temperatura elevada/ 3º dia post-pic de moc).
3º) D’altres valoracions com poden ser la valoració dels canvis del cervix (marca l’inici i la fi de la fertilitat), però també valoracions més subjectives com la tensió mamaria post-ovulatoria, la irritabilitat, dolors ovàrics associats a l’ovulaciò…
PARÀMETRES:
Càlcul del període de fertilitat pel registre de cicles precedents de la temperatura basal. Això es calcula de la següent manera: Si ens porten 12 mesos de temperatura basal, buscar el gràfic en el qual s’eleva abans la temperatura. Al nombre del dia del cicle que té aquest dia se li resten 8 dies. El resultat serà el dia en que acaba l’esterilitat relativa i comença el període de fertilitat (vé marcat per altre nombre de dia de cicle). Ex. : Si la temperatura s’ha elevat als 10 dies d’iniciar la menstruació (el dia 10 del cicle), se li resten 8 i queda el 2. Això vol dir que el segon dia de cicle s’acaba la fase d’infertilitat relativa. | |
Càlcul pel registre de durada de cicles precedents. Si ens aporta un registre de sis cicles anteriors, se li restaran 21 dies al cicle més curt i el dia que ens doni serà l’últim dia de la fase d’infertilitat relativa. Ex.: Si el cicle més curt d’una sèrie de 6 d’una dona és de 28 dias, la seva fase potencialment fèrtil comença el dia 8 del cicle. Si el registre que ens du és de 12 cicles, se li restaran 20 dies en lloc de 21 i sempre tenint en compte que no hagi un registre de moc que ens aporti més dades. Seguint amb l’exemple anterior, si la mostra és de 12, la seva fase potencialment fèrtil comença el dia 9 del cicle. | |
Moc cervical. | |
Temperatura basal diària. | |
Modificacions del cèrvix uterí. | |
Altres símptomes: dolor baix ventre a l’ovulaciò, tensió mamaria postovulatòria. |
ÉS EFECTIU Per:
És efectiu perquè se sap amb precisió que la menstruació no és un sagnat intermenstrual pels canvis de temperatura. | |
Per discriminar si és falsa o no l’ovulaciò (pel moc i per l’augment de la temperatura). | |
Perquè ens garanteix una infertilitat absoluta postovulaciò gràcies a l’augment tèrmic contrastat per la resta de dades. | |
Perquè a més, valora d’altres dades subjectives que puguin ser aportats per la dona durant el cicle. |
IPP: 2’7% anys/dona.
El seguiment d’aquest mètode exigeix la confecció d’un gràfic per cicle, tal i com s’explica seguidament.
NORMES PER AL GRÀFIC SIMPTO-TÈRMIC
Com el seu nom indica, en un gràfic simpto-tèrmic s’anoten tant la temperatura com diversos símptomes relacionats amb el cicle menstrual. Les principals anotacions són: temperatura basal, moc cervical i l’autopalpació del coll uterí (cervix). Normes generals per a enregistrar dades en el gràfic:
– Al gràfic cada columna representa un dia.
– La primera columna correspon al primer dia de la menstruació i està previst per a cicles de fins a 40 dies (en cas de cicles més llargs, se segueixen les anotacions sobre un gràfic addicional afegint un 4 davant del 1 per a assenyalar el dia 41 del cicle).
– A la línia central s’indica el mes i el dia del mes que correspon al primer i últim dia del cicle, podent-se anotar d’altres, per exemple, cada setmana o cada dia. El gràfic està preparat per a anotar temperatures entre 35’4ºC i 37’5ºC (anotar en xifres les temperatures superiors a 37’5ºC – febre-). Hi han gràfics que comencen en 36º i arriben a 38º, però són més antics. S’anota la temperatura del dia, amb un punt enmig de la columna corresponent. En cas d’oblit es deixa la columna en blanc. Decidir primer si s’anotarà enmig de la fila o a la ratlla, i fer-lo sempre igual.
Vegem els tres paràmetres més importants:
1) TEMPERATURA BASAL CORPORAL:
A partir del cinquè dia d’haver començat la regla, | |||||||||||||
Al matí, abans d’aixecar-se del llit, | |||||||||||||
Mas o menys a la mateixa hora cada dia, | |||||||||||||
A l’anus o a la vagina, durant tres minuts o a la boca durant 5 minuts , | |||||||||||||
Sense haver-se aixecat en l’hora anterior a la presa, | |||||||||||||
Quan es treballa de nit, prendre la temperatura després del major descans i marcar amb un cercle la temperatura observada, per a diferenciar que l’hora no és l’habitual. | |||||||||||||
Amb un termòmetre rectal ordinari (quan s’observa poc desnivell tèrmic pot ser útil l’ús d’un termòmetre basal, aquest ultimo necessita estar col·locat 5 minuts.) | |||||||||||||
Pot influir sobre la temperatura basal, ( per tant, s’esmentarà en el gràfic):
|
És recomanable anotar totes les relacions sexuals fins a la primera després de l’ovulació perquè la monitora pugui orientar sobre la possibilitat o no d’embaràs.
2) CÈRVIX:
El cèrvix o coll uterí , també sofreix unes modificacions durant el cicle genital de la dona. Aquests canvis poden arribar a ser apreciats per la pròpia dona, una vegada hagi après a explorar el seu cèrvix.
*Quan fer-lo?: Es recomana realitzar la palpació cervical a la nit, quan s’acaba la menstruació, després de rentar-se les mans i verificar la netedat de les ungles, però sense exagerar. No es tracta de desinfectar-se amb lleixiu o alcohol.
*Com es palpa?: Per a realitzar aquest auto-examen la dona s’ha de posar dreta, amb un peu sobre un tamboret i introduir els dits índex i mig en la seva vagina. És la posició que utilitzen algunes dones per a posar-se un tampon. La vagina és un teixit molt humit i amb plecs. Al fons de la vagina es troba un extrem més llis i dur, és el coll de la matriu (úter). Algunes dones prefereixen posar-se acotades.
*Canvis en el cèrvix: El cèrvix sofreix, en fase ovulatòria, canvis de resistència, alçada, angle i obertura. Seguint el procés del cicle menstrual tipus de 28 dies (menstruació, fase pre-ovulatòria, fase ovulatòria, fase post-ovulatòria) tindrem els següents canvis: (Es recorda que no fa falta realitzar la palpació cervical els dies de la menstruació)
– Resistència: De dur, com el nas, es torna progressivament més tou, com el llavi o el lòbul de l’orella, i de nou, en fase post-ovulatòria, dur com el nas.
– Alçada: Fàcilment accessible després de la menstruació, s’eleva en fase pre-ovulatòria uns 2-3 cms., uns 6 dies abans. En conseqüència, la dona ha d’introduir més els dits per a tocar-ho. Passada l’ovulació torna al seu nivell inicial en un parell de dies.
– Angle: A l’acabament de la menstruació, el cèrvix s’inclina sobre la paret vaginal, en fase ovulatòria i tendeix a posar-se alineat amb la vagina per a inclinar-se de nou en fase post-ovulatòria.
– Obertura: El coll s’obre en fase ovulatòria i es torna a tancar després. Els canvis són més lents en fase pre-ovulatòria i més sobtats a l’inici de la fase post-ovulatòria.
No totes les dones observen els 4 canvis. Els que s’observen amb més freqüència són l’alçada i la resistència. Algunes no aconsegueixen tocar el coll de la seva matriu en fase ovulatòria, per tant només valoren la diferència d’alçada. Per a adonar-se dels altres canvis poden estrènyer el seu ventre amb l’altra mà, del llombrígol cap al pubis per a baixar l’úter fins que els dos dits que estan en la vagina puguin tocar el cèrvix. Es pot aprofitar la palpació cervical per a buscar moc cervical a l’obertura del cèrvix. Se sol detectar el moc un dia abans en el cèrvix que a la vagina. El Dr. Rötzer proposa «munyir» el cèrvix, entre els dits índex i mig per a treure una mostra de moc. (veure imatge)
La palpació cervical la pot realitzar la parella, creant el clima de confiança, afecte i relaxació necessàries. Serà més fàcil de realitzar si la dona està d’esquena al llit, acostant els talons a les natges i separant els genolls. La palpació cervical complementa l’observació del moc i de la temperatura. No s’ensenya com mètode exclusiu per a detectar l’ovulació. És particularment útil durant la lactància (començant al mes d’haver donat a llum) i la pre-menopausa.
ANOTAR LA AUTOPALPACIÓN CERVICAL:
A nivell internacional hi ha diferents codis. Actualment, els més estesos són:
1 . ALÇADA: S’utilitza un guió «-» col·locat en la part inferior del quadrat si el coll està baix, en el mitjà si està pujant i en la part superior del quadrat si està alt. Però també hi ha qui utilitza una fletxa cap avall, o cap amunt, depenent de si està alt o baix.
2 . OBERTURA: S’utilitza un cercle que es representa com un punt negre quan el coll està tancat i com un cercle més o menys gran depenent de com es vagi obrint. Es pot representar, també l’alçada amb el mateix cercle, posant-lo més amunt o més baix.
3 . RESISTÈNCIA: Es fa servir el mateix quadrat del gràfic, pintant-lo de negre si està dur o amb ratlles si està tou. D’altres utilitzen les inicials D o B.
4 . ANGLE: Una diagonal indica un coll inclinat, mentre que una ratlla vertical indica un cèrvix recte amb l’eix de la vagina.
3) MOC CERVICAL:
- Què és el moc cervical?: El moc cervical és una substància secretada pel coll uterí els dies que precedeixen immediatament a l’ovulació i el/els immediatament posterior/s a ella. Les criptes cervicals reaccionen al nivell alt de estrogens en fase ovulatòria, segregant moc. La funció d’aquest és ajudar a l’ascensió dels espermatozous cap a l’òvul, via úter.
- Com és?: El seu aspecte evoluciona d’un dia a l’altre:
– Densitat: Cremós, líquid i torna a cremós o desaparèixer.
– Elasticitat: passa d’espès a elàstic i torna a espès o desapareix.
– Color: Va de groguenc a blanc, després transparent i després va perdent transparència. Es considera un moc elàstic quan no es trenca entre els dits polze i índex col·locats paral·lelament.
- Quines sensacions produeix?: Abans de orinar, passant paper higiènic per la vulva, la dona està atenta a la sensació que percep: sequedat (absència de moc), o d’humitat (el que revela la seva presència), o de lubricació (és quan el paper rellisca sobre el moc). També es poden fer servir els dits sense paper higiènic a l’entrant de la vagina. La dona també està atenta a les sencaions que percep a la vagina, com sensació d’humitat rebuda espontàniament al llarg del dia. Quan el moc és abundant la dona pot sentir-se mullada en algun moment (com si hagués començat la menstruació). La dona pot contreure la seva vagina un moment i relaxar-la i preguntar-se com sent la seva vagina?. Pot fer això diverses vegades cada dia, aproximadament a les mateixes hores i preguntar-se si ahir li produïa les mateixes sensacions?. Quan hi ha diferents sensacions el mateix dia s’anota la que assenyali més fertilitat.
- Com recollir el moc?: A la vulva: De vegades després de orinar o anar de ventre, la dona veu un fil penjant de la seva vulva; en aquest cas és molt fàcil veure’l, no fa falta ni recollir-ho. El més freqüent és que hagi de mirar el paper higiènic utilitzat després d’anar al WC, per a saber si té moc, i estirar-ho per a observar si el moc s’estira. En el coll: Si la dona vol assegurar-se encara més, pot, a la nit, fer la auto-palpació genital (veure auto-palpació de cèrvix) i de passada recollir el moc en el cèrvix.
- Com distingir el moc?: D’infeccions vaginals: Les infeccions tenen una o més de les següents característiques:
– són groguenques,
– de mala olor,
– acompanyades de prúrit que va empitjorant si no hi ha tractament.
D’altres secrecions vaginals: La vagina és un teixit que es renova molt, la descamació vaginal pot produir unes pèrdues blanquecines amb una lleugera sensació d’humitat, però aquesta pèrdua no s’estira, es trenca (per als grups Billings és un patró infèrtil de base).
De l’expulsió del semen: El semen es pot expulsar poc temps després de la unió o al matí següent. La dona pot canviar la seva roba interior a mig dia i fer les seves observacions diverses vegades a la tarda. Pot fer també les contraccions abans esmentades per a expulsar restes de semen. Passades unes hores preguntar-se com sent la seva vagina.
Moc i/o descamació vaginal? Un tests casolà: Passar dos dits sobre la vulva particularment sobre l’entrant de la vagina i després introduir els dits dintre d’un got amb aigua transparent neta i fregar-los entre si, de manera que deixin anar el que han pogut recollir: el que és moc va caient lentament al fons del got i queda sencer; la resta es dissol a l’aigua i desapareix. També, la dona pot mirar la seva calceta per a observar si queda alguna cosa similar al rastre d’un cargol. ·
Anotar les característiques del moc:
Anotar sobre el gràfic, cada dia a la nit, tant la sensació percebuda com les característiques observades durant el dia (densitat, color i elasticitat). Traduir les observacions segons la següent clau de colors elaborada pels doctors Billings:
– Vermell: Regla.
– Verd: Sequedat.
– Groc: Moc poc fèrtil.
– Blanco/nadó: Moc fèrtil
Els que ensenyem l’observació del moc com a un element del mètode simpto-tèrmic fem servir també una altra clau com veurem més endavant. (gràfica de mostra) (gràfic en blanc)
DIAGNÓSTICAR LA FERTILITAT O INFERTILITAT
a . Fertilitat: Quan la dona s’ha sentit humida, encara que sigui una sola vegada al dia, ha de considerar-se fèrtil.
- Fertilitat màxima: Per a la parella que vol concebre, un dia ideal per a la unió sexual fecundant, seria un dia que la dona té sensació de lubricada (encara que no vegi moc en aquest/s dia/es). És millor que aquesta relació sigui precedida d’uns 5 dies d’abstinència. El dia de l’ovulació coincidirà amb un moc elàstic i transparent com clara d’ou cru.
c .Dia pic: Últim dia en que el moc presenta característiques de fertilitat (sensació o aparença). Per tant sempre es determina a posteriori. No es tracta del dia en que es pot observar la màxima quantitat de moc ni tampoc el dia que presenta més característiques de fertilitat.
d . Infertilitat preovulatoria: La taxa d’embarassos teòrics és de Pearl 2’8. Pot haver relació sexual nit si, nit no (a primeres hores de la nit, ja que mentre ella dorm podria iniciar-se el moc sense que ella s’adonés).
e . Infertilitat postovulatòria: Vé determinada per la pujada tèrmica en aquest mètode. Quan s’usa únicament l’observació del moc, la infertilidad començava el 4º dia després del pic i les relacions poden ser diàriament, sense restriccions d’horari, però se suspenen si reapareix el moc. Aquí es calcula tenint en compte tots els factors, el dia pic de moc i els tres dies de temperatura alta que ens confirmen una ovulació.
INTERPRETACIÓ DEL MOC
Amb aquest mètode distingim entre el moc poc fèrtil (f) i el moc molt fèrtil (F). De vegades, aquestes matisacions comporten que el dia pic del moc sigui diferent que si ho mirem amb el mètode Billings. I MST precisa millor la fase infèrtil del cicle al tenir en compte diverses dades. Recordem que la secreció del moc cervical prové del coll uterí o cèrvix (d’aquí el seu nom). I per tant, no té res en comú amb l’emoció sexual de la dona; aquesta última provoca la secreció de les glàndules de Bartolino i una humitat en tota la vagina (i d’altres canvis), mentre perdura l’excitació sexual. La dona no ha de deduir mai les característiques del seu moc basant-se en les seves sensacions durant l’emoció sexual.
La sensació és més important que l’aspecte o quantitat.
L’aspecte pot dividir-se en consistència i color. Les observacions del dia es registren a la nit.
CODI | DESCRIPCIÓ |
S | En absència de moc la dona sent la seva vagina seca. AL passar el paper higiènic sobre la vulva grata i no es recull gairebé gens de moc. |
f | Sensació d’humitat. Es recull un moc espès, dens, opac, cremoso, grumoso, groguenc, pegajoso i que es trenca a l’estirar-lo. |
F | Sensació d’humitat en la vagina (potser, tan sol durant uns instants)i/o el paper rellisca sobre la vulva, la dona la sent com lubricada. El moc és transparent, semblat a la clara d’ou cru (de vegades amb hilitos vermellosos o blancs), elàstic o líquid com l’aigua. Observació: De vegades la dona pot sentir-se mullada i no recollir moc; és tan líquid que no es veu sobre el paper higiènic. |
RECORDEM QUE EL DIA PIC NO REPRESENTA EL DE MILLORS CONDICIONS SINÓ L’ÚLTIM DIA DE MOC MOLT FÈRTIL. Es diagnostica a l’endemà i es representa a la gràfica (segons OMS) amb una X sobre l’última lletra F, encara que d’altres grups fan servir un triangle a la casella superior.
ANOTACIONS DEL CÈRVIX: (la temperatura ja està explicada on parla d’aquest paràmetre).
1) PRIMERA FASE O FASE POC FÈRTIL:
CÈRVIX | SENSACIÓ (representat amb «f») | APARENÇA (representat amb «f») |
– alçada: baix | sequedad | cremós |
· Tancat | humitat | blanc |
< dur y després / inclinació | Enganxosa | groguenc |
2) SEGONA FASE O FASE FÈRTIL:
CÈRVIX | SENSACIÓN (representat amb «F») | APARIENCIA (representat amb «F») |
– alt | humitat | Cl y sigue Lq- clro y luego más liquid |
¡ obert | mullada | filant, forma fils |
¨ tou i |recte, alineat amb la vagina | lubricada | clara d’ou cru |
Després es tornaria a la primera fase.
MST PER A FACILITAR LA CONCEPCIÓ
Quan s’utilitza aquest mètode per a facilitar la concepció s’han de tenir en compte, a més, altres consells:
Estar relaxats. | |
Tenir una unió genital quan l’organisme femení afavoreixi la concepció. | |
La posició de la parella durant la ejaculació i la de la dona després de la unió tenen la seva importància. |
Hi han pocs casos d’esterilitat, tan solament representen el 10% de les parelles que van a consultar el servei d’esterilitat. Les causes de baixa fertilitat solen provenir de : 30% hipofertilitat masculina, 30% d’origen femení, 30% mixta, i el 10% restant no tenen explicació mèdica Hi ha estudis que demostren que, parelles que duien anys buscant la concepció els va resultar més ràpid quan van aprendre a conèixer els seus dies fèrtils.
LA FERTILITAT CONJUNTA DE LA PARELLA HUMANA
L’home és sempre fèrtil i produeix cada dia espermatozous. La dona té uns dies determinats de fertilitat en cada cicle. En conseqüència, la fertilitat conjunta de la parella humana és d’una setmana per cicle femení. L’organisme de la dona rebel·la mitjançant alguns símptomes, els dies fèrtils i infèrtils d’un cicle determinat. El tests d’embaràs més precoç, econòmic i segur és l’elevació de la temperatura durant més de 20 dies relacionada amb l’augment de progesterona.
Estudi sobre l’aplicació del mètode simpto-tèrmic al PAD de Vilafranca del Penedés
EFICÀCIA COMPARATIVA DE MÈTODES ANTICONCEPTIUS (IPP)
OGINO | 14-47% |
COITUS INTERRUPTUS | 12-30% |
BILLINGS
(estudis prospéctius) |
13-20% |
ESPERMICIDES | 15% |
TEMPERATURA BASAL CORPORAL
(estudis prospéctius) |
6’6% |
DIAFRAGMA | 4% |
PRESERVATIUS | 2-4% |
SIMPTOTÈRMIC
(estudis prospéctius) |
1’6-3% |
DIU | 1-3% |
ANOVULATORIS ORALS | 0’5-3% |
NORPLANT | 0’2-0’7% |
MÈTODES QUIRÚRGICS | 0-0’5% |
BIBLIOGRAFIA:
«Amor y vida .Todos los métodos naturales de control de la concepción». Ed. Integral. Barcelona, 1978 . Mètode cooperatiu de la Regulació natural de la natalitat . M. Nofziger. Ed. Surt Terrae. Santander 1980 . | |
«Conoce tu cuerpo para una mejor planificación familiar». F. Soler. Barcelona 1983 . | |
«Amor y Sexo. Todos los métodos de control de la concepción». Dra. S. Parenteau-Carreau. Ed. Integral. Barcelona 89 | |
«Bases Fisiológicas de la PFN» . Dr. Antonio Vetlla. Ponència Acodiplan. Barcelona 1990 | |
«Hacia el autoconocimiento del cuerpo femenino. Fertilidad y métodos naturales». Ed autors: Enriqueta Barranco i Africa Canella. Universitat Granada 1994 . | |
«Cuaderno para iniciarse al método sinto-térmico». Acodiplan. Barcelona 1995 . | |
«Guia de los métodos anticonceptivos. Técnicas para disfrutar del sexo con resposabilidad». Autora: Françoise Soler. Edi.: Manuals Integral. Barcelona 2001 Acodiplan | |
Formació per a monitoras de OMS. València 494, entl. 4ª Barcelona, Tel: 93.2651440 |
MELA (versió en castellà)
Glòria Villena Coronado
Amb el mètode natural de control de la fertilitat que més treballem els/les monitors/es és amb MST (Mètode Simptotèrmic).
Però hi han uns estudis que ens han dut a fer unes conclusions sobre la disminució de la fertilitat en la dona durant el temps d’amenorrea per lactància materna. En aquest aspecte hi ha dues coses diferents.
- El MELA es un mètode aprovat por l’OMS al que es va arribar després de realitzar diversos estudis en bastants països. Les conclusions a les quals es van arribar es que les dones que volguessin acollir-se a aquest mètode després de parir haurien de complir certs requisits perquè el mètode fos segur. Aquests requisits eren:
Que el bebè tingui menys de 6 mesos. | |
Que la dona es trobi amenorrèica (sense regles ni pèrdues de més de 2 dies). | |
Que la lactància sigui exclusivament materna. |
Això vol dir que si el nadó té més de 6 mesos queda fora de MELA, el mateix que si la dona ha sagnat durant més de 1 dia o ha tingut pèrdues escasses més de 2 dies després del dia 56 postparto. (tenir-les abans es considera encara dintre de les pèrdues postparto). A més la lactància exclusiva ens garanteix que el nadó mamarà també per la nit i que no espaiarà les preses nocturnes més de 6 hores. Amb tot això es va arribar a la conclusió que havia un risc d’embaràs del 2% o una eficàcia del 98%, que és el mateix. És alt, no? Però s’han de complir els tres requisits i el de la amenorrea no se sabrà fins que hagin passat els 56 dies i aquí és on la gent s’equivoca perquè poden pensar que estan amenorrèiques i ovular al voltant d’aquests dies. Cal esperar que passin (són unes 8 setmanes )per a assegurar-nos que aquesta dona no menstruarà i entrarà en el grup de MELA. Tot això està consensuat i aprovat por l’OMS en el Consens OMS/IRH de Desembre de 1995 de Bellagio (Itàlia).
- Després existeixen diferents estudis entre els quals destaquen el de Dr. Frey que, estudiant a les dones que menstruaven i a les que no, va arribar a la conclusió que d’aquelles que menstruaven, la majoria no ovulaven o tenien un cos luti insuficient per a mantenir una gestació. Va arribar a la conclusió que les primeres 5 setmanes postparto havia esterilitat absoluta tant si la dona lactava com si no. Entre la 5 i la 8 és on hi ha el risc d’ovulaciò i per tant, hauríem d’esperar per a veure si la dona menstrua o no per a saber si pot acollir-se al MELA o no. I després hi ha un estudi que a mi personalment m’agrada molt que és el de Röetzer que es va dedicar a observar cicles menstruals durant la lactància materna i va arribar a afinar una mica més que MELA, establint que havia esterilitat absoluta durant les primeres 12 setmanes postparto si la lactància materna era exclusiva, amb preses freqüents que no s’espaien més de 4 hores de dia i 6 hores de nit, amb un temps de succió mínim de 100 minuts cada 24 hores. Però això no és MELA. I només serveix per a les 12 primeres setmanes i amb els temps de succió i de separació de preses que Röetzer va comprovar.
Bibliografia:
Tesi Dr.. Frey: «El effet rèmanent de la gestation: à propos de 201 dossiers post-partum dont 172 avec courbes méno-thermiques». | |
MELA: Investigacions que confirmen la seva eficàcia. Labbok i altres. Multicenter study of LAM. Contraception 1997 55:327-346 | |
Educació en lactància per als professionals de la salut. Ed.: Rosalia Rodríguez-García, Lois A. Schaefer, Joao Yunes. Organització panamericana de la salut 1990 . |
Per a més informació sobre mètodes naturals: TEMA PFN O CONEIXEMENT DE LA FERTILITAT