INTRODUCCIÓ:

Consells Per Un Alletament Feliç:

¨ Posar al nadó el més aviat possible al pit.

¨ Escollir maternitats sense «nurserys» o intentar pactar les condicions amb aquest servei, amb l’ajut del pediatra.

¨ Postures correctes.

¨ Pit a demanda: sense horaris, primer buidar un pit i desprès l’altre.

¨ Res d’ajudes, ni xumets.

¨ No cal preparar els pits durant l’embaràs.

Tot i així durant l’alletament matern poden aparèixer dificultats que fan que les mares deixin de donar el pit. Quasi totes tenen solucions.

MILLOR PREVENIR:

La majoria de les primeres dificultats són per causa d’una mala postura de la mare o del nadó. I es poden prevenir corregint-la.
 

Aquestes són:

¨ Clivelles.

¨ Mals d’esquena.

¨ Mamades molt perllongades o molt curtes i seguides.

¨ Cansament, estrès…Es important saber que una mala postura de la mare incideix en que estigui neguitosa, tingui mal d’esquena i molèsties i desitgi acabar la presa per poder sentir-se més còmoda. Aquest neguit el nota, també, el nadó fent que deixi anar el pit abans d’acabar de menjar, tregui poca llet i guanyi poc pes. Una mala postura de la mare portarà com a conseqüència mals d’esquena, de coll, dolors musculars, contractures,… Però també comportarà una alimentació incorrecta del nadó.

Una mala postura del nadó comporta els mateixos problemes que de la mare però en el nadó. Si està incòmode deixarà el pit abans d’acabar de mamar, es desinteressarà pel pit, estarà nerviós,…

POSTURES:

Postura de la mare:

Asseguda:

® Tenir un punt de recolzament sota els peus (un coixí o un tamboret) per a poder elevar-los i tenir l’esquena més recta.

® Recolzament al braç (coixins o el braç del sofà).

® Coixí sobre el ventre, per posar el nadó a sobre.

Al Llit:

® Millor estirada.

® De costat, tots dos completament girats un cara l’altre.

Postura Del Nadó:

® Es important controlar que no tingui el coll girat. Es més fàcil si ens fixem en la seva columna i procurem que estigui recta. Si gira el cap, cap al pit, tindrà que girà també el cos, de forma que la seva panxa, estigui tocant la panxa de la mare.

® Però sobre tot és important la postura de la boca: no s’ha d’agafar al mugró sinó a la arèola. Es molt important perquè si s’enganxa al mugró produirà clivelles, no estimularà prou el pit, no traurà la llet necessària,…

® El mugró s’ha d’enfocar cap al paladar o el nas del nen.

® Nas i barbeta enganxats al pit.

® Llavis encaixats i tombats (com de negret).

® S’ha de veure bellugar les orelles del nadó, i no enfonsar-se les galtes.

® El cap del nadó ha d’estar a l’avantbraç, no sobre el colze.

® No fer la pinça amb els dits.

ALTRES COSES:

Mugrons Plans O Invertits. Mugroneres:

® No donen més problemes que els mugrons normals.

® Diferenciar entre els mugrons plans i els mugrons invertits. Els mugrons plans són aquells que al agafar-se entre dos dits surten cap a fora. Els mugrons invertits són aquells que al fer la mateixa maniobra, s’enfonsen cap endins. Els primers no solen donar problemes perquè el nen s’agafa de la arèola. Els segons tampoc no han de donar, però sí és veritat que li costa una mica més d’agafar-se al principi. Amb una mica de paciència i constància no hi haurà problemes.

® Es molt important la posició del nadó al pit, en aquests casos. I la tranquil·litat materna per anar posant-lo de nou cada vegada que se li escapi fins que aprengui el  nadó a agafar-lo.
 

® I es molt important intentar evitar les mugroneres a tota costa per que s’estimula menys el pit, empassen més aire i desprès costa molt d’acostumar al nadó al pit.

Biberons A La Maternitat:

® La forma de mamar d’un biberó no té res a veure amb la forma de mamar del pit. Per això es recomana no donar biberons en la maternitat, sempre que es pugui evitar.

® Tot i així, de vegades, al nadó se li dona algun biberó durant la seva estada a la «nursery»; això no ha de preocupar perquè un biberó aïllat no sol ser suficient per acostumar al nadó als biberons. Hi han mares que han tingut que fer lactància mixta durant un temps, i desprès han tornat a donar pit exclussiu als seus nadons.

Pujada De La Llet:

® Una mare que alimenta al seu fill a demanda, no té perquè notar la pujada de la llet. Això es la teoria, ja que si alimentes cada dues-tres hores o més sovint al teu fill, el teu pit s’anirà buidant i no notaràs cap pujada.

® Però si l’alimentes a demanda i el teu nen no es constant, pot passar de mamar cada dues hores dia a descansar quatre o cinc hores seguides. En aquests casos és fàcil que, després, els pits estiguin plens i durs. Normalment hi passa a tots dos pits però pot ser que primer ho noteu en un pit i unes hores desprès a l’altre. No passa res i és normal, però molest. El nadó tindrà problemes per agafar-se als pits perquè estan molt plens. Es recomana buida’ls una mica abans, per que estiguin més tous i es puguin enganxar millor.

® També va bé posar-se una mica d’escalfor abans de donar de mamar perquè la llet surt millor. No posar-se nerviosa i amb paciència anar posant al nadó als pits per que els vagi buidant.

Canvis Freqüents De Postura:

® Es recomana canviar freqüentment de postura perquè la zona de la boca del nadó al pit no sigui sempre la mateixa, evitant així les clivelles. A més d’aquesta forma també s’aconsegueix buidar diferents zones del pit, evitant els cúmuls de llet.

Higiene Dels Pits:

®Per contra del que es feia antigament, no es bo netejar-se els pits abans i desprès de cada presa. D’aquesta manera només aconseguim ressecar els pits més, al treure el greix natural que els protegeix.

®L’única higiene que necessita un pit en condicions normals es la dutxa diària.

Alguns Mites:

¨ Empalmar les preses: Això només és al principi, quan encara no tenen força suficient per extreure la llet que necessiten. Si la postura és correcta, mica en mica aniran espaiant les mamades. Però pot durar un mes o mes i mig que és el que triga en instaurar-se correctament l’alletament.
 

¨ Guanya poc pes : Cada nen es diferent. Hi ha nens que mamen molt i guanyen pes més ràpidament i han nens que mengen menys. Si el teu nadó mulla els bolquers, està tranquil i bé, i no perd pes, possiblement ho estàs fent be.

¨ Llet aigualida : Tota llet és aigualida al principi de les preses i més espessa al final. Es la composició normal perquè aporta més aigua al principi per calmar la sed i després més greix.

¨ Femtes del nadó : Els nadons alimentats al pit no solen patir restrenyiment. El primer mes solen fer caques molt líquides amb cada presa de pit encara que hi ha nens que en fan menys cops. Però si les caques són més aviat liquides, amb grumolls, groguenques, encara que em faci poques és normal. 
 

¨ Horari del pit : El pit no te horari, és a demanda. El teu nadó sabrà fer-te veure quan te gana i quan ha acabat de mamar.

¨ Biberons i xumets : Realment no els necessites. Tot i així hi ha mares que han donat xumets als seus nadons, a partir del primer mes, sense que interfereixi amb la lactància materna. Els biberons interfereixen més però no si és un biberó esporàdic. Recordeu que una mare amb lactància mixta pot tornar a donar només pit, si vol.

¨ Aigua : Els nadons alimentats exclusivament amb pit (sense sucs ni farinetes), no necessiten prendre aigua, si tenen set mamaran més sovint.

Per qualsevol dubte us podeu dirigir al vostre grup de suport a l’alletament més proper. A  www.albalactanciamaterna.org  trobareu la llista dels grups de suport a l’alletament matern de Catalunya. Al Penedés i el Garraf hi ha el grupo GAMMA

Lactància materna: els primers dies

ALLETAMENT MATERN: ELS TRES PRIMERS DIES, per Glòria Villena Coronado

En diversos estudis s’ha comprovat la importància d’un començament precoç de la lactància materna. Però és precisament en aquests primers moments on poden sorgir dificultats que impedeixin un alletament feliç i fins i tot decantar a la mare per una alimentació artificial.

Per això crec que és important que les mares sàpiguen com iniciar-lo i quines són les dificultats més freqüents per saber com resoldre-les. Generalment, aquests 3 primers dies reben el suport del personal de la institució on han tingut el seu fill, però per desgràcia, per manca de temps, de formació, o de personal no sempre es correcta la informació rebuda.

Per experiència sé que hi ha comportaments repetitius durant aquests dies. Alguns estan descrits en molts treballs com és el fet que els nadons estan molt desperts les primeres dues hores. D’altres com el comportament típic que fan abans de la pujada no tant. La meva intenció no es descriure científicament res. Però m’agradaria informar a les mares, embarassades, assessores de grups de lactància o a qui l’interessi el que m’he trobat al llarg d’anys de treballar en alletament immediatament després del part.

PRIMERES HORES:

NADO:

Quan el bebè acaba de néixer, generalment, està molt despert. És com si volgués veure on ha arribat i qui l’ha portat. Vol conèixer als seus pares!!

Deixant de banda les rutines hospitalàries, quan per fi està amb la seva mare, si se’l deixa sol a sobre del pit (millor pell amb pell), ell sol buscarà el pit i s’agafarà com si l’hagués fet tota la vida. Si no pot, començarà a demanar l’atenció materna d’una manera o d’altre perquè l’ajudi: amb la mirada, amb sorolls o plorant.

Aquest comportament pot veure’s alterat per les intervencions que hagi rebut al néixer. No dic que no siguin necessàries , que algunes lo són, sinó que el nadó pot estar més actiu envers a l’inici de l’alletament o menys en funció de si està més o menys estressat per aquestes intervencions, però també pel temps que hagi transcorregut des de el naixement.

MARE:

La mare pot passar d’estar cansada a eufòrica depenent del part: tipus, durada, si té anestesia o no,… Per això és important conèixer el comportament que tindrà el seu fill. Si una mare que està cansada sap que el seu fill estarà molt despert durant unes dues hores, però que després s’adormirà i trigarà en menjar possiblement aguanti una mica més per ajudar-lo a menjar, per a conèixer-lo i esperarà a dormir quan el s’adormi.

ALLETAMENT:

I l’alletament?? És la gran pregunta. Perquè moltes mares (la majoria), es pensen que no tenen aliment pel seu fill tan aviat? Si moltes embarassades ja tenen calostre al final de l’embaràs!. És que no es considera aliment el calostre?

El pit forma part de la natura i esta preparat de manera natural per donar als nostres fills el que necessiten en el moment que el necessiten.

Efectivament, el calostre és l’únic que necessiten els nostres fills en aquest moment i necessiten molt poca quantitat. Però a més moltes mares es pensen que no tenen calostre perque no se’l sabent extreure.

Si posem al nadó al pit en aquest moment es quedarà agafat succionant durant molt de temps, de vegades una hora o més. I aquest temps no només serveix per alimentar-se, crear vincle amb la seva mare i estar “calentet”, sinó que esta estimulant el pit i enviant senyals al cervell de la mare perquè comenci la producció de llet (a poc a poc el calostre va canviant la seva composició en funció de les necessitats del nadó fins passar a ser llet de transició cap al 3-5 dia)

PRIMER DIA:

NADÓ:

DESCANS POSTPART: El nadó, passades aquestes primeres hores s’adormirà (diuen que per descansar del part). Alguns s’adormen tant que poden passar fins a 6 hores sense menjar. Aquest és un altre dels motius pel qual és important aquella primera presa. Els pares que no han aconseguit posar al nadó al pit abans, en aquest període s’angoixen perquè no aconsegueixen que mengi. Jo els hi recomano que el vagin posant cada vegada que es desperti però que no s’angoixen si al poc de començar a menjar s’adormen. Hi ha nadons que no fan aquest descans i es passen tot el dia menjant o dormint (però poc). Aquests nadons solen fer el descans postpart al segon dia.

MARE:

La mare, si no ha dormit abans, en aquest moment esta esgotada. És el millor moment per a que la mare pugui descansar.

ALLETAMENT:

El calostre ja ha començat a sortir, sigui per la succió del nadó o per la descarrega hormonal del part. Només necessita d’una succió continuada i amb bona col·locació de la boca del nadó perquè s’instauri sense problemes.

SEGON DIA:

NADÓ:

Si no ha fet el descans postpart el dia anterior el farà durant aquest segon dia. Però si l’ha fet, generalment el segon dia és un dia de transició. Es a dir, que dormirà, es despertarà per menjar i es tornarà a dormir sense gaires complicacions.

MARE:

La mare, si ha pogut descansar està una mica eufòrica. S’està adaptant al nou ritme de son, però esta feliç de tenir al seu fill/a i això li dóna energia. A més està l’alegria de presentar al nouvingut a la família (és el millor moment, no abans)

ALLETAMENT

L’alletament, aquest dia, no sol donar cap problema perquè fins i tot una mala posició que provoqui clivelles faria que apareguessin al tercer dia. El segon encara és aviat.

TERCER DIA:

NADÓ:

Aquí comença la desesperació. El nadó ha perdut pes (tots en perden). La llet esta a punt d’arribar. De vegades els pits estan tan durs que li costa agafar-se. De vegades s’agafa bé però no li surt tan de presa com vol. Sigui per un motiu o per un altre, quasi tots els nadons el tercer dia de vida protesten. Ploren, s’agafen del mugró i tiren o el deixen anar i ploren. En aquest moment una mare que no sap que li passa i que a sobre a rebut la noticia de que el seu fill/a a perdut pes, agafa un biberó i li dóna. NO!!! És el punt clau. El nadó l’únic que necessita és que el tranquil·litzen i el posin al pit tot el temps que demani. Si tira del pit, se’l treu, es calma i es torna a posar quan estigui més tranquil. De vegades està tot el dia enganxat fins que comença a sortir llet. Quan uns pares saben que això passa i que és normal, s’ho agafen amb més calma.

MARE

Al ser el tercer dia potser que tingui clivelles si el nadó no ha estat ben col·locat al pit. O potser que tingui la pujada amb els pits molt plens i durs i adolorits. També potser que tot això li passi només arribar a casa i no tingui a qui preguntar si és normal. De vegades, la pujada dóna una mica de febre (38º ) que marxa espontàniament. Si a sobre el seu nen plora i ella no sap perquè demanarà un biberó. En funció de com es trobi la mama, potser necessitarà ajuda per pal·liar els seus símptomes però no amb un biberó.

ALLETAMENT

Com he dit, el calostre està canviant a llet de transició i això pot fer que el nadó estigui neguitós. Però si se passa la pujada ja tenim molt guanyat. Els pits durs solen durar 24 hores màxim i després comencen a estovar-se.
 

M’he permès marcar allò que em sembla més representatiu de cada apartat. Crec que segur que trobareu un moment per a la família que no sigui precisament el moment de les dues primeres hores en que ha de mamar i si ho és que es respecti la presa i intentin no agafar-lo perquè no s’adormi sense menjar. És important el paper del pare per a protegir la intimitat, el benestar i la tranquil·litat de la seva dona i el seu fill.  Això no vol dir no presentar el nou membre de la familía sinó dirigir les visites per evitar acumulacions, estrès, i massa bullici en les primeres hores, tan importants per a la instauració de la lactància materna i el descans postpart de tots dos.
 

Tampoc he tingut en compte d’altres factors com l’estat de la mare si és una cesària, si té molts punts, si agafa una infecció… Serien casos puntuals no tan freqüents però que necessiten ajuda i compressió. MAI CRITIQUES NI LLIÇONS…

 

EXTRACCIÓ I CONSERVACIÓ DE LA LLET MATERNA: (v. castellano)

Revisió feta per Glòria Villena Coronado, amb dades del curs per a assessors en lactància organitzat per FEDECATA, al gener-febrer 2004.

Com treure’s la llet?

	Renteu-vos les mans.
	Busqueu un lloc còmode per evitar interrupcions.
	El contacte amb el nadó facilita la pujada de la llet. Pot haver-hi prou amb una foto seva o tant sols pensar en ell.
	Aneu canviant de pit. De vegades, entre la llet més clara del començament i la més espessa del final, hi ha un parell de minuts que no surt res.
	Si costa, es pot posar escalfor local abans de l’extracció, o be, fer un massatge previ.
	Començar a estimular els pits unes 2-3 setmanes abans de tornar a la feina

Amb què treure llet?

	Manualment,  previ massatge
	Tirallets: manuals i minielèctrics
	Tirallets elèctrics (bombes)

o       Si opteu per un tirallet, proveu alguns abans de comprar-ne cap.

En què guardar la llet? Recipients:

o       Estèrils o ben rentats amb aigua calenta i sabó.

o       Petits

o       De plàstic,  vidre o be bosses per a congelació

o       D’obertura gran

o       D’us alimentari

o       Que hi hagi lloc per posar data

Com guardar-la?

o       Començar guardant quantitats petites.

o       Refredar-la a la nevera abans de congelar-la.

o       Es poden barrejar quan estiguin a la mateixa temperatura

Transport de la llet materna:

o       En fred. Millor en nevereta portàtil

Com donar-la:

o       Amb got, cullera, xeringa, o be gerres amb forats

o       Evitar tetines

o       Sempre es millor donar-la-hi fresca abans que descongelada

o       No cal que la temperatura de la llet materna sigui alta. Hi ha prou si està tèbia.

Recomanacions per congelar i descongelar:

TIPUS LLET	TEMPERATURA AMBIENT	FRIGORÍFIC	CONGELADOR */**	Congelador porta separada ***	Congelador ****
Recent treta i tancada en un recipient	6-8 hores a  25º màxim	3-5 dies a 4º o menys	2 setmanes	3 mesos	6-12 mesos a–20º o menys
Descongelada poc a poc i sense fer servir	Fins la propera presa, i no més de 4 hores	1 dia	No tornar a congelar	No tornar a congelar	No tornar a congelar
Descongelada amb aigua calenta	Fins que s’acabi la presa	4 hores	No tornar a congelar	No tronar a congelar	No tornar a congelar
El que sobra d’una presa	Fins que s’acabi la presa	Llençar	No congelar	No congelar	No congelar

Descongelació:

Sí

Descongelar poc a poc,

Barrejar abans de donar i llençar la que sobri.

Escalfa biberons amb regulador de temperatura.

Submergint en aigua calenta

No

Directament al foc

Microones.

Mai per sobre de 37º

v     Disminueix l’angoixa materna si sap que té reserves de sobra, per tant: deixar prou llet a la nevera o congelador. Calcular una presa cada 3 hores i una mitja de 50 a 150 cc per presa en nadons de 4 mesos. Hi ha nadons que no necessitaran aquesta llet, depèn de les hores que la mare s’hagi d’absentar.

v     Hem d’estar preparades perquè el nostre fill ens demani més sovint coincidint amb la nostra tornada a la feina. Ha de recuperar el temps.

ELS CANVIS EN LA MARE I EL BEBÉ DURANT LA LACTÀNCIA, per Glòria Villena Coronado (castellano)

Durant la lactància, igual que durant l’embaràs es produeixen una sèrie de canvis, tant en el bebè com en la mare. Alguns canvis es poden deure a l’adaptació mútua mare-fill.

ETAPES DURANT LA LACTÀNCIA:

PRIMERS DIAS (veure escrit primers dies)

PRIMERS MESOS:

 · És un període d’adaptació mútua en el qual el bebè creix molt de pressa.

· Mamen més seguit.

· Triguen molt en acabar de mamar.

 · Solen separar més les preses del matí que les de la tarda.

· Mamen contínuament, ja sigui de dia o de nit.

SEGÜENTS MESOS:

· Aprenen a mamar.

· Separen les preses nocturnes, o no!!.

· Mamen més de pressa i no es cansen tant.

· Treuen la llet que necessiten amb més rapidesa perquè en saben més i perquè tenen més força.

· Amb la introducció de sòlids, l’alimentació es tornarà una mica més còmoda.

· Es poden anar reduint el nombre de preses fins a 2-3 de dia i de nit només si es desperten. Però hi ha nens que necessiten més, sobretot si les mamàs comencen a treballar i passen unes hores fora.

· La lactància queda establerta i encara que s’estiguin dies sense mamar, per algun motiu, la llet no s’acabarà d’un dia per a un altre.

· IMPORTÀNCIA DE LES PRESES NOCTURNES: Hi ha més alliberament de Prolactina, la qual cosa garanteix la producció de llet i ajuda que no ens desvetllem del tot encara que el nostre fill/a ens desperti amb freqüència.  També duu d’altres substàncies que ajuden a descansar al nadó encara que els seus intervals de son siguin curts.

CANVIS EN ELS PITS:

· AL principi sempre estan molt plens. Hi ha un excés de llet perquè el bebè encara no ha regulat la producció segons les seves necessitats. A més, durant els primers mesos aquestes necessitats varien molt.

· Els pits degoten llet. Solen ser necessaris els discos absorbents.

· Es noten els pits plens quan el bebè canvia l’horari o no els buida suficient.

· Després començaran a recuperar el seu volum normal, però no vol dir que no tinguem llet sinó que s’ha regulat la producció a la demanda.

· INGURGITACIONS MAMÀRIES:  És important sempre buidar els pits per a evitar les molèsties i perquè el bebè es pugui agafar bé. Entre presa i presa es pot posar fred per a alleujar les molèsties, però abans de la presa és millor l’escalfor perquè ajuda que surti la llet.

· DOLOR: Per a prevenir-lo o disminuir-lo és important anar canviant de postura i vigilar la posició de la boca del bebè. Es pot posar llet o calostre en el mugró i deixar-lo a l’aire. No posar alcohol ni desinfectar ni rentar-se els mugrons en cada presa. Amb això només aconseguim ressecar més els mugrons i llevar-los el greix natural que els protegeix provocant les clivelles. No fer servir mugroneres perquè els mugrons sagnen més, entra més aire i, a més, deformen el paladar. S’estimulen menys els mugrons amb mugroneres i, per tant la producció de llet és inferior. Si el nadó està ben col·locat al pit, pot haver-hi una mica de molèstia els primers dies, però no han d’aparèixer clivelles, i desapareix el dolor en uns dies.

· CANDIDIASIS (FONGS):  AL principi no molesta però conforme va mamant si que fa molt de mal. És difícil d’apreciar res al mugró. El bebè pot tenir muguet a la boca o al cul, però no sempre. Preguntar si ha estat prenent antibiòtics abans o si ha tingut càndides en els últims mesos d’embaràs. El tractament és amb antifungids orals (no sistèmics), però sempre per ordre d’un metge i tractant els dos pits i la boca del nadó alhora.

· MASTITIS:  La millor prevenció és el buidament complet dels pits, evitant els cúmuls perllongats de llet. Es diferencien de les ingurgitacions perquè solen ser en un pit, solen donar febre i s’acompanyen de malestar general.

CRISI DE CREIXEMENT:

· Els bebès tenen un creixement irregular i amb canvis molt bruscs.

· Els símptomes d’una crisi són: nens nerviosos, canvien l’horari de les mamades, volen mamar constantment, sembla que es queden amb gana a pesar d’haver-hi una postura correcta, sense interferències de tetines, xumets, aigua… Mama, es queda satisfet però de seguida torna a tenir gana de nou.

· Pot passar a les 3 setmanes, al mes i mig, i/o als 6 mesos.

· Solucions: Donar el pit a demanda, amb més freqüència, oferir els dos pits en cada presa, no perdre la confiança en si mateixa, i no pensar mai que la nostra llet no és bona.

VAGUES DEL BEBÈ:

· En aquests casos és el contrari, el bebè no vol mamar.

· Sol durar una setmana.

· Pot passar a qualsevol edat.

· Causes: Si li hem renyit, si ens hem canviat la colònia o el desodorant, si s’han introduït sòlids per força, quan la mare torna al treball, ha hagut algun canvi en la seva rutina…

· Solucions: Tenir paciència, donar el pit quan estigui endormiscat i molt contacte pell a pell.

ALTRES CAUSES DE REBOT DEL PIT:

· Li fa mal alguna cosa.

· Xumets o tetines.

· Pits massa plens, que li costi agafar-se.

· Alguns aliments poden canviar el gust de la llet i podria ser que el nadó la rebutgés. Tot i que no és habitual, si pensem que pot haver passar això, tan sols hem d’evitar aquell aliment del que sospitem durant una setmana i seguir les mateixes recomanacions que per qualsevol altre tipus de rebuig. Si més endavant introduïm de nou aquest aliment i ens passa el mateix, ja sabem quin sabor no li agrada…

· Pot estar refredat o tenir el nas tapat, otitis.

Sempre que el nadó rebutgi el pit és aconsellable fer servir la tècnica «pell a pell», el màxim de contacte possible i massatges relaxants.

Recordar que la llet pot disminuir uns dies abans de baixar la regla però es normalitza després de 1-3 dies. La grip pot fer que es notin molèsties en els pits però desapareixen quan la mare es troba millor.

FOTOS I POSICIONS PER DONAR EL PIT, per Glòria Villena Coronado (castellano)

Posicions per a donar el pit. Fotos.

Posicions per a donar el pit