LA MATERNITAT NO COMENÇA DESPRÉS DEL PART, per Glòria Villena Coronado La maternitat no comença després del part. Per a mi, la maternitat comença en el mateix moment en que et planteges el desig d’un bebè. I en els casos en que t’ho has trobat, comença en el mateix moment en que t’assabentes que estàs embarassada. L’embaràs és un temps d’adaptació, un temps en el qual el teu fill es forma i creix, però també un temps de creixement personal per a tu, durant el qual passaràs d’estimar-lo a dubtar i del dubte a la felicitat, l’acceptació i l’estimació del teu fill. És un espai de temps durant el qual tindràs cura de tu mateixa perquè comences a ser responsable del teu fill, de l’ésser que portis dins teu, i tenir cura de tu és tenir-ne d’ell. És un espai de temps durant el qual aprendràs a estimar-lo, i passaràs per estats d’ànim molt diferents, des del riure fàcil al plor i des de una felicitat immensa a una tristesa sense motiu. Tindràs pors: a la pèrdua, a l’avortament, al part, a com estarà format, a si vindrà bé, si serà el millor moment… Però també moltes alegries: les ecografies, els moviments, les sensacions, els canvies físics que evidencien el teu embaràs, les felicitacions de la gent, la complicitat de la teva parella que, no només se sent feliç per la nova vida que està creixent dins teu, sinó que et troba més maca que mai. Però en general, guanyaran les alegries i la plenitud; i el benestar que el teu nou estat t’aporta ho notaràs tu i tots els que t’envolten. Però només són 9 mesos, què són 9 mesos? Nou mesos passen volant. No creieu que val la pena aprofitar-los al màxim?. Poseu-vos maques, lluïu panxa, gaudiu de l’embaràs i aprofiteu-lo per a començar a crear un vincle amb el vostre fill que perdurarà tota la vida. El primer trimestre és una etapa en que no es nota que estàs embarassada. Només tu i els teus ho sabeu. Aprofita-la per fer una interiorització dels teus sentiments i emocions vers l’embaràs. Aquests sentiments, com he dit són ambivalents. És normal. Li passa a totes les embarassades encara que sigui un embaràs molt desitjat (jo crec que en el fons tots ho són). Dóna’t temps per a la relaxació, escolta el teu cos i envia-li senyals d’acceptació, treu-te les pors del cap i comparteix el que sents amb la teva parella. Fes-lo partícip, ell no sent les sensacions que tens tu, però també en té sentiments ambivalents. Explica-li el que sents i escolta el que ell en sent. Els sentiments negatius, si hi són, no els podràs evitar, però està bé parlar-ne i accepta’ls. Si no en parles, s’enquisten dins teu. Quan arriba el segon trimestre, l’embaràs comença a ser evident, la panxa creix i aviat comences a notar els moviments del teu fill. La por a un avortament ha quedat enrera i molts dels sentiments contradictoris del principi també. És el moment en que tu estàs més oberta a les sensacions positives de l’embaràs. Dedica’t a gaudir d’elles, escolta el teu interior, els moviments que sents, els senyals que el teu fill t’envia, comença a connectar amb ell i a comunicar-te amb ell. La comunicació que creeu entre vosaltres serà primordial per la resta d’embaràs i per al part. Però també serà la base per a la creació del vincle afectiu que estableixen sempre els nens amb els seus guaridors principals, normalment els pares. Si esteu connectats amb ell abans del part, la vinculació serà més ràpida després del part. Busca un espai còmode a casa i un espai de temps diari per a escoltar el teu cos i poder interpretar els seus senyals. Si la teva parella pot participar, millor. En una posició còmoda per a tots dos, poseu les mans sobre de la teva panxa, tanqueu els ulls i respireu fondo. Concentreu-vos en comunicar-vos amb el vostre fill a través de l’escalfor de les mans, envieu-li senyals mentals perquè es mogui i jugueu a seguir els seus moviments amb les vostres mans. És un principi de comunicació. Al tercer trimestre comença a ser gran i es poden apreciar les diferents parts del seu cos. Tu tens canvis físics importants i pots estar més cansada. Continua tenint el teu espai de temps diari per a tu i el teu fill. Ara seria interessant que després d’una relaxació i respiracions profundes, la teva parella pogués fer-te un massatge en aquelles zones que notis adolorides, per acabar mica a mica cap a la panxa de nou. El vostre fill en aquest moment pot estar buscant una posició còmoda que l’ajudi en el moment del part. Seguint en la línia de comunicació que ja haveu iniciat podeu començar amb el joc de perseguir els moviments que ell faci, però intentant diferenciar què esteu tocant. Si són parts petites seran les mans o els peus i si són parts grosses serà el cap o el cul. No cal saber-ne més, només imaginar-nos com està col·locant i on li estem posant les mans. El vostre fill necessitarà de la vostre ajuda durant el part i de la vostra seguretat. Intenteu interioritzar aquests sentiments quan el toqueu. Fer-li veure que vosaltres esteu allà esperant-lo i que quan arribi el moment l’acollireu amb les mans obertes. Que a traves de l’escalfor de les vostres mans rebi la seguretat que necessita dels seus pares. Aprofiteu alguns d’aquests moments per a imaginar-vos com serà la vida quan hagi nascut, com el rebreu (veure part), quines sensacions tindreu quan el dia del part us el posin a sobre, quins sentiments penseu que tindrà la vostra parella, què és el primer que us agradaria fer quan el veieu,…Aprofiteu també per aprendre a interioritzar el que feu en aquestes estones de relaxació, perquè si el part és llarg us ajudaran a relaxar-vos pensant en elles i repetint aquests moments. El part és el gran misteri. Ningú sap exactament què desencadena un part. Se saben alguns factors que influeixen i que provoquen contraccions i alguns altres que les poden aturar. Però no es coneix tot. Un paper important el té el mateix nen/a, però també el cos de la dona i les seves hormones i, com no, el còrtex cerebral que tot ho controla. Per això és important que la dona estigui relaxada i sense por, perquè pot aturar el part si no està convençuda de que és el moment. Us recomano un llibre de visualitzacions: «Meditaciones para realizar durante el embarazo» de Gabriella A. Ferrari. Editorial Oniro |
VISITA PRECONCEPCIONAL (abans de buscar embaràs), per Glòria Villena Coronado
Fa molt de temps vaig fer aquest escrit per consultes diverses que anava rebent. El temps (els anys) i diferents formacions, m’han fet veure la importància de cuidar-nos molt abans de voler quedar-nos embarassades. Tot el que visquem ho portem a la genètica, i ho deixem en herència als nostres fills. Nosaltres som el que van viure les nostres avies i avis, i els nostres nets i netes seran el que nosaltres visquem ara. I amb això no vull dir que no puguem corregir res. Tot al contrari, és important com vivim perquè això afectarà a les generacions posteriors. Per això el primer pas és mantenir-nos sanes física i mentalment per aportar el màxim del benestar al nostre fill quan ens quedem embarassades.
Estic més convençuda que els embarassos arriben quan han d’arribar. i hi han pors conscients o inconscients que poden fer que això no passi.
Per sort, ser conscient de tot això ens pot ajudar a prendre consciencia i al relaxar-nos, també pot ser més fàcil quedar-nos embarassades. Que s’hauria de fer en una primera visita preconcepcional? Fer una bona valoració energètica tant de la dona com de la parella. Revisar els nostres hàbits per veure si hem de canviar algun. Alguns professionals s’estimen més suplementar a la dona embarassada amb tot tipus de vitamines i minerals. Alguns són importants i necessaris com l’àcid fòlic i el iode. Però d’altres no caldrien si es modifiquen certs hàbits. Segons la MTX (Medicina Tradicional Xinesa) tots els elements (aigua, fusta, foc, terra i metall) estan relacionats amb l’embaràs, però a cada etapa hi ha un més important o predominant. A l’etapa preconcepcional, la prèvia a la gestació, és l’aigua. L’aigua és la base de la nostra genètica segons la MTX, però també és l’element que més es desgastarà en la dona durant l’embaràs i el part. Per tant, és important saber prèviament com està el nostre element aigua, i com alimentar-lo. Simbòlicament «l’aigua rega la llavor perquè creixi amb força».
Es considera que no hi ha un problema de fertilitat fins que la parella no té relacions sexuals sense protecció durant més d’un any. Però jo afegiria que a més han de ser relacions en període fèrtil, i no tothom sap quan és el seu període fèrtil. Quan una parella comença a preocupar-se perquè fa molt de temps, és quan a més la dona comença a tenir problemes amb els cicles, la majoria de les vegades perquè psicològicament està retardant la seva ovulació. La medicina convencional començarà a fer proves i a donar tractaments que en alguns casos poden ser necessaris, però fins i tot en aquests casos seran més efectius, si hi ha un treball de tots dos membres de la parella en canvi d’hàbits, alimentació, i treball de relaxació. I també en aniria bé que la parella (tots dos) aprengui a conèixer el seu període de fertilitat, que no consisteix només en saber quan li canvia la temperatura a la dona, sinó molts més signes i símptomes. D’aquesta manera també sabrà reconèixer els falsos retards i evitar-se multitud de proves d’embaràs. Per a això funciona bé el Métode Simto-tèrmic. Per informar-vos de tot això, us podeu adreçar a una llevadora. Podeu llegir més sobre al tasca de la llevadora a llevadores.
Prescripció del exercici físic durant l’embaràs, per Glòria Villena Coronado
INTRODUCCIÓ:
L’organisme de la dona embarassada es té que adaptar a canvis cardiovasculars, metabòlics, hormonals, respiratoris, musculars i esquelètics. La millor manera de fer front a aquests canvis es mantenir-se en forma amb la pràctica habitual d’exercicis de baixa intensitat. Però, històricament, el fet que la dona embarassada fes esport no estava acceptat per por que perjudiqués al fetus. Actualment s’ha comprovat que un exercici regular amb certes precaucions es beneficiós per la mare, pel seu embaràs, part i pospart i no hi ha evidències que afecti al fetus. Es pot millorar la flexibilitat fent exercicis d’escalfament, bicicleta o caminar ràpid amb posterior refredament i relaxació, de forma regular. Caldrà, però, fer unes recomanacions específiques i individuals per a cada embarassada en funció de l’exercici físic i el seu estat de forma; inclòs suspendre’l si fos necessari. En alguns casos s’ha comprovat que la freqüència cardíaca del fetus augmenta mentre la dona fa exercici i es recupera posteriorment. I que augmenten els moviments durant i immediatament posterior a acabar l’exercici. També hi ha dones embarassades que tenen contraccions durant l’exercici però que desapareixen després sense que hi hagi més risc d’un part prematur. Durant l’esport augmenta el consum de glucosa i greix per produir l’energia que es necessita. Això es tradueix en calor i per tant en un augment de la temperatura corporal. Un augment patològic de la temperatura en la dona embarassada podria ser perjudicial, però una dona que no tingui cap problema, baixa la temperatura de forma fisiològica amb la vasodilatació i la suoració. S’ha d’augmentar la ingesta de líquids i la de proteïnes (per la pèrdua d’aminoàcids per l’orina). Hi ha una sèrie de canvis durant la gestació que també s’han de tenir en compte: hiperlaxitut de lligaments, canvi del centre de gravetat, producció de relaxina, augment del nº de respiracions, disminució de la resistència física…Per tot això s’ha de fer una prescripció molt individualitzada.
PREPARACIÓ DE LA PELVIS
PODEN FER EXERCICI LES EMBARASSADES? A pesar dels canvis i de les precaucions a tenir en compte, s’ha demostrat àmpliament que l’exercici físic durant l’embaràs pot ser tant beneficiós o més que en qualsevol altre etapa de la vida. Es qüestiona la millora física, sobretot si no s’ha fet abans de estar embarassada o no es fa de forma regular. Però només per la millora psicològica que suposa per l’embarassada ja mereix la pena intentar-ho.
Davant d’una embarassada ens hem de plantejar per on comencem. Quin tipus d’embarassada tenim?? S’haurien de distingir dos grans grups d’embarassades: 1) Gestants que ja feien esport abans d’estar embarassada; 2) Gestants que no feien esport
Depenen del tipus començarem d’una forma u altre.
1) Que ja feien esport:
Valoració individual depenen del tipus d’esport i de l’evolució de la gestació.
Valorar el benestar matern durant la pràctica d’esport
Continuar practicant-lo sense arribar a l’esgotament. Ha de poder parlar durant la practica d’esport
Si es un esport contraindicat canviar-lo
Continuar la practica mentre pugui i desprès canviar a altre tipus de exercicis més suaus.
Afegir exercicis preventius i/o preparatoris per l’embaràs i part
2) Que no feien res:
Iniciar de forma progressiva la pràctica d’activitat física
Millor començar per caminar
Poc a poc incorporar exercicis preparatoris i/o preventius
BENEFICIS
Els beneficis de l’exercici físic durant la gestació es poden dividir en 3 grans grups. Per una banda tenim la millora de la simptomatologia pròpia de l’embaràs. Per una altre banda tenim els beneficis físics, psicològics i emocionals que aporta l’exercici. I per l’altre, una mica més discutits són els beneficis que s’associen a la practica prèvia i habitual d’exercici com pot ser que hi hagin parts més curts, menys incidència de cesàries i parts instrumentats… Això últim, però, no s’ha demostrat amb evidència científica.
Alguns d’aquests beneficis generals son:
| Augment de l’autoestima: disminueix el risc de depressió i l’ansietat | |
| Ajuda a augmentar de pes de forma adequada | |
| Disminueix el malestar relacionat amb l’embaràs | |
| Disminueixen les possibilitats de acabar amb una cesària | |
| Millora la recuperació pospart | |
| Es recupera abans el pes anterior a l’embaràs | |
| Augmenten els nivells d’energia i benestar | |
| Millora qualitat de la son | |
| Ajuda a preparar-se per al part |
Mereix la pena destacar a part els beneficis de treballar dins de l’aigua.
Avantatges del treball de la gestant al aigua:
Es descarreguen les articulacions del seu pes habitual
Millora la perfussió dels líquids disminuint els edemes i afavorint la circulació
Inspiració resistida i espiració assistida (bé per asmàtiques)
Disminueix la TA sistòlica
Augmenta la resistència al moviment
Però s’ha de tenir en compte les següents precaucions:
Tª ideal 30-34 º, però variant en funció de l’exercici
Tª ambiental 21-22º
No submergir-se sota pressió atmosfèrica per risc de malformació (submarinisme)
No nedar soles ni amb massa gent.
No nedar amb aigües massa calentes
No fer salts de trampolí
Fer exercicis d’escalfament abans d’entrar a l’aigua
EXERCICIS RECOMANATS
ESFERODINAMIA
Seguirem la pauta comentada abans de valorar individualment si una embarassada pot fer o no determinat tipus d’exercici. Però en general es poden fer exercicis que no esgotin a l’embarassada ni suposin cap tipus de risc per ella ni per a l fetus.
Dins dels més indicats es troben:
Marxa nòrdica
Natació suau
Gimnàstica suau i d’elasticitat
Bicicleta estàtica
Marxa
Dansa suau, NO BALLET
Esquí de fons si està preparada
Caminar
A part hi ha tota una sèrie d’exercicis de preparació al part i pospart i per prevenir símptomes derivats de l’embaràs que s’ha de fer amb un professional que ho supervisi. Alguns es poden aprendre i fer-ho a casa però d’altres no. Entre ells estan: exercicis de terra pèlvic, de maluc, d’esquena, exercicis per millorar la circulació,…
EXERCICIS CONTRAINDICATS
En general estan contraindicats tots aquells que comportin risc per la mare i/o el fetus; es a dir exercicis de risc pel tipus d’esport, o amb risc de caigudes o amb risc de cops. També tots aquells que creïn situacions adverses com poden ser situacions d’hipoxia, hiperbàriques, hipertermies, condicions medio-ambientals perilloses o en posicions difícils o compromeses per la correcte distribució d’oxigen al fetus. No es pot fer exercici si s’ha de fer repòs. I tampoc quan el tenen contraindicat abans d’estar embarassades per una malaltia sistèmica.
Entre d’altres no estan indicats durant l’embaràs els següents:
Abdominals
Exercicis que augmentin la pressió intrabdominal
De competició
Lluita
Hípica
Patinatge
Escafandrisme
Alpinisme per sobre dels 1800 m
Ballet
RECOMANACIONS abans de començar o continuar fent esport si t’acabes d’assabentar que estàs embarassada:
PRIMER:
Valoració individual
Control tocològic previ
ALIMENTACIÓ I AMBIENT:
Bona hidratació i alimentació correcta
Roba i calçat adequat
Superfícies antilliscants i ambient adequat
A TENIR EN COMPTE:
No sobrepassar-se, no arribar a l’esgotament
No sobrescalfar-se
No refredar-se
No estar massa temps estirades planes completament (per compressió Vena Cava amb descens TA, mareig i nàusees) ni aguantar les cames a l’aire estirades
No moviments bruscs, per aixecar-nos del terra millor de costat
Increment suau i lent
Augmentar els temps de descans
Respiracions adequades
Instruccions específiques per cada esport concret
BIBLIOGRAFIA
«El deporte durante el embarazo» Dra. Lynne Pirie. Editorial Panamericana
«Embarazo y ejercicio» Raul Artal. Editorial Medici
«Gimnasia para embarazadas» E. Scattergood. Editorial Hispano Europea
El vientre materno, nuestro primer hogar
El vientre materno, nuestro primer hogar
El vientre materno, nuestro primer hogar
Cuando medimos el tiempo de vida de una persona tomamos como
referencia el día de su nacimiento. Sin embargo, existimos como ser
independiente desde el mismo momento de la concepción. Esta forma de
contabilizar nuestra edad tiene como fondo la idea de que, durante
los más o menos nueve meses que dura un embarazo, el bebé
intrauterino es una especie de tumor benigno que va creciendo dentro
de la madre y que finalmente será expulsado con mayor o menor
esfuerzo. Y esto, que a muchos de nosotros nos puede parecer
increíble, sigue siendo aún hoy en día aceptado, considerando la
gestación y el nacimiento más como una enfermedad que como la más
maravillosa de las experiencias, sin tener para nada en cuenta las
necesidades emocionales de madre y bebé y mucho menos lo que
representan en el futuro de las personas.
El bebé intrauterino, a los 3 / 4 meses, tiene todos sus órganos
formados, a la espera de su crecimiento y acabado posterior, y a los
6 / 7 meses puede sobrevivir si nace prematuramente. Es un ser en
proceso de formación a todos los niveles. En el nivel fisiológico,
todos tenemos claro que en el fantástico e increíble proceso de
multiplicación celular –que convertirá dos células iniciales (óvulo
y espermatozoide) en un complejísimo cuerpo, tanto a nivel material,
como mental, emocional y espiritual– cualquier pequeña desviación en
ese proceso, tendrá consecuencias en el cuerpo futuro del bebé, más
o menos graves según sea ese fallo. Pues de la misma manera sucede
con su proceso de desarrollo psicoemocional, que se inicia desde el
mismo momento de la concepción. Y hablar de desarrollo
psicoemocional es hablar de que el bebé intrauterino es capaz de
percibir, procesar, almacenar y dar respuesta a la información que
recibe.
Canales de percepción del bebé intrauterino
¿Por qué canales recibe información el bebé intrauterino? Podemos
plantear tres canales de percepción:
Los inherentes a los órganos de percepción que se van
desarrollando a lo largo de la gestación: oído, tacto, gusto,
olfato.
A través de la sangre materna que el bebé recibe mediante el
cordón umbilical, que contiene sustancias como neurotransmisores u
hormonas, que producen en el bebé las mismas reacciones que en la
madre. Por ejemplo una de las hormonas del estrés, la adrenalina,
que en la madre produce aumento del ritmo cardíaco, de la presión
arterial, tensión, ansiedad, etc. produce exactamente lo mismo en
el bebé. O por el contrario las endorfinas, que en la madre
producen tranquilidad, bienestar, paz, etc. y que actuarán de la
misma manera en el bebé.
El más sutil de los canales, el que permite que el bebé perciba lo
que piensa, lo que siente su madre, es el canal denominado
“Percepción Extrasensorial”, porque está fuera de los canales de
percepción que otorgan los órganos de los sentidos o la
fisiología. También podríamos llamarlo, desde la visión de las
diferentes energías que conforman el cuerpo humano, “Percepción
Energética” ya que es capaz de percibir las energías de
pensamientos y sentimientos.
La evolución de la percepción
Una vez vistos estos canales de información, que otorgan al bebé
intrauterino unas grandes e innegables capacidades perceptivas,
podemos preguntarnos ¿cómo procesa esa información, de qué color es
el cristal con que filtra toda esa información, haciéndola suya, qué
siente?
Desde la concepción hasta los, más o menos, dos años después del
nacimiento, la percepción podríamos calificarla de “puramente”
emocional y es, a partir de esa edad –época preverbal– donde el niño
empieza (¡Ojo! empieza) el desarrollo de sus capacidades de
percepción racional. Es evidente que no es lo mismo hablar de un
bebé de tres meses, que de un año, que de dos, de tres, de cuatro,
etc. La diferencia está precisamente en la evolución de sus
capacidades perceptivas y de sus experiencias vitales (aprendizaje),
incluidas las de la gestación y nacimiento.
La Percepción Emocional –subjetiva, global, intuitiva, de imágenes,
emocional–, es lo contrario de la Percepción Racional –objetiva
estructurada en base al juicio, el contraste, la lógica, la razón–,
que prevalece en el adulto. La Percepción Emocional es subjetiva, es
decir, hacia el interior, lo que hace que cualquier impacto
emocional que recibe el bebé o niñ@, sea gratificante o traumático,
se hace propio.
Es este un concepto fundamental para la comprensión de la forma en
que el bebé –en el útero y en su nacimiento– y el niño “sienten”.
Para la comprensión de cómo percibe, procesa y almacena la
información. Para la comprensión de lo que el bebé y el niño
necesita para su equilibrio y armonía.
Pero, en el fondo, ¿qué importancia tienen la gestación, el
nacimiento y los primeros años posteriores si ni siquiera nos
acordamos de lo acontecido en esas épocas? Pues no sólo son
importantes, sino fundamentales en el futuro de las personas.
El fenómeno de la analogía
En la gestación, el nacimiento y el período de primera infancia se
forma el carácter, la forma más profunda de nuestra forma de ser.
También quedan grabadas todas nuestras experiencias emocionales.
“Analogía” significa “relación de semejanza entre dos cosas
parecidas”. Un ejemplo de percepción analógica es aquella que se
produce cuando, al oler a incienso, nos vienen imágenes de nuestro
viaje a la India o cuando escuchamos una determinada canción y en
nuestra mente aparecen imágenes de aquél primer baile romántico. El
proceso es automático, no consciente. De igual manera sucede con los
impactos emocionales traumáticos que quedan almacenados junto a las
circunstancias que lo rodean. Son cargas de profundidad con retardo,
ocultas a nuestra mente consciente, dispuestas a estallar en
situaciones “análogas”, semejantes, a lo largo de nuestra vida.
Se va construyendo una “Biografía Oculta”, con cargas emocionales
beneficiosas o dañinas, dependiendo del signo e intensidad de los
impactos. Ya de adultos, por una situación análoga (parecida o
semejante), puede estallar alguna de esas cargas emocionales
negativas, convirtiéndose en una Actualización Patológica o síntoma.
Lógicamente, esta Percepción Emocional del bebé y niñ@, esta
constatación de las consecuencias en su presente y futuro, hace que
debamos replantearnos aspectos de la gestación, el nacimiento y la
educación infantil.
La gestación
Lo que siente la madre, lo siente su bebé. Y ya hemos visto cómo lo
siente, cómo lo procesa, cómo le afecta ahora y en el futuro. ¿Qué
podemos hacer para que este bebé se sienta feliz, aceptado,
protegido, deseado, amado?
En primer lugar, la madre, debe procurar estar el mayor tiempo
posible en un estado de tranquilidad, de paz, de relajación. En
segundo lugar, ha de mantener una comunicación intensa, constante,
con su bebé a través de sus pensamientos, de sus manos en el
vientre. Para ello es también una gran herramienta la relajación y
la visualización. Cuando entramos en relajación profunda, alcanzamos
la percepción emocional, que es la percepción en que se encuentra el
bebé. Es como si fuéramos moviendo el dial de una radio hasta
encontrar la frecuencia de la emisora que deseamos escuchar.
Sintonizamos con nuestro bebé y se produce una increíble
comunicación entre madre y bebé y viceversa.
La madre debe intentar evitar estados emocionales negativos, como la
tristeza, las preocupaciones intensas, el miedo, la angustia y el
estado continuado de estrés. Debería replantearse, considerando lo
anterior, todo lo referente al entorno laboral de la mujer
embarazada. Hoy en día no sólo no se la apoya, sino que en muchas
ocasiones se la discrimina. Falta comprensión de lo que supone la
gestación para la madre, sus cambios fisiológicos, su mayor
sensibilidad, su necesidad de tranquilidad, de sentirse respetada,
apoyada en el proceso. Muchas mujeres embarazadas sufren de estrés
durante su embarazo porque se les exige la misma dedicación o
esfuerzo, o incluso más, que si no lo estuvieran. Hay suficientes
estudios que demuestran el efecto negativo del estrés sobre el
desarrollo del bebé. El riesgo de que los bebés cuyas madres han
sufrido estrés durante el embarazo sean hiperactivos, tengan
problemas de motricidad y déficit de atención es mucho mayor que en
caso de bebés de madres no estresadas.
Los sentimientos y los estados de ánimo de las madres están
vinculados a hormonas y neurotransmisores que viajan por el torrente
sanguíneo y, a través de la placenta, llegan al cerebro en
desarrollo del futuro bebé. Una exposición prolongada a las hormonas
del estrés, incluidas la adrenalina y el cortisol, enseñan al
cerebro en desarrollo a reaccionar según la modalidad de “huida o
combate” a lo largo de toda la vida, aunque sea inadecuado. Por otra
parte, el empeño de la madre en el amor y la alegría, inunda ese
mismo cerebro en desarrollo con endorfinas y neurohormonas
“positivas”, por ejemplo la oxitocina, que favorece una sensación
sostenida de bienestar.
Las emociones e incluso los pensamientos de una madre afectan
directamente la “configuración” de la mente. Tener un hijo es la más
maravillosa de las experiencias y vale la pena vivirla en toda su
intensidad, con todos nuestros sentidos abiertos, con toda su carga
emocional, ya desde la gestación.
El papel del padre durante la gestación
El padre puede y debe ser más que un mero espectador en el embarazo
de su pareja. Tiene dos funciones importantes. La primera, sabiendo
que la madre necesita de un estado emocional equilibrado, debe hacer
lo posible por que su pareja se sienta querida, acompañada,
comprendida, apoyada, en su proceso de embarazo (incluida la
satisfacción de los tradicionales antojos). La segunda, el inicio
del vínculo afectivo con su hijo, poniendo sus manos en el vientre
de la madre, hablándole, cantándole, jugando con él. Se ha
comprobado que si el padre ha entablado esta relación con su hijo
durante la gestación, el bebé nacido reconoce su voz entre la de
otros hombres, reacciona con placer en sus brazos, se siente
tranquilo con él. Por su parte, el padre, demuestra un instinto
paterno afectivo muy superior a otros, que hasta ese momento, al
tener en brazos a su hijo por primera vez, no habían tomado
conciencia real de su paternidad.
“Nuestro primer hogar es el vientre materno. Nuestras primeras
percepciones de un hogar cálido y amoroso nos acompañarán para
siempre, constituirán una base sólida sobre la que crecer y
desarrollarnos como seres humanos en armonía. De nuestra madre
recibimos, a través del cordón umbilical, el oxígeno y los
nutrientes necesarios para la vida. De sus pensamientos y
sentimientos recibimos la semilla del amor, lista para germinar en
cuanto nazcamos y estemos en sus brazos.”
Enrique Blay, psicoterapeuta del centro ARA - Psicología y
Anatheóresis de Barcelona.